PROJECTE sobre la reconstrucció d'un parc de Granollers
Esboç sobre la nostre habitació i la que ens agradaría tindre.
domingo, 1 de mayo de 2011
DEFINITIU TEMPS
PORTADA ( simbolitza el temps encara no viscut)
CONTRAPORTADA ( aquí parlem del temps ja perdut per això està la mà) 
INTERIOR (aquí e volgut simbolitzar el temps que estas visquen ara mateix).
jueves, 31 de marzo de 2011
PROVES PAU
SÈRIE 1
1.1. L'enfocament és l'acte d'aconseguir nitidesa sobre l'objecte que volem mostrar,modificant per fer-ho la distància focal de la camera; l'enquadrament és la selecció de l'espai físic que volem que aparegui reflectit a la imatge final, situant-lo dins dels paràmetres de l'objectiu
1.2. L'aire és l'espai buit que amb una funció narrativa determinada es deixa al voltant dels objectes/personatges que surten al fotograma de una pel·lícula. Per exemple
quan un personatge camina cap a la dreta l'habitual és que l'aire el tingui en aquesta
mateixa direcció, significant l'espai que encara li queda per recórrer.
1.3. ZOOM IN: Aquest moviment de lent és possible activant el control o botó zoom de la càmera cap a davant per aconseguir un acostament de l'objecte o escena que es desitja ressaltar.
ZOOM OUT: S'activa el botó o control del zoom cap a enrere per obrir l'objecte o escena que s'està filmant i generar en l'espectador una idea general de l'escena en si.
Recordin, no és recomanable usar el zoom en preses successives perquè cansa els ulls i marea a la seva audiència. Si ha d'usar el zoom per enfocar un espai, és preferible que ho faci abans de començar a filmar
2.1
Simplicitat/complicitat: Podríem dir que es tracta d’un apunt del natural, d’una
fotografia de paisatge que centra tota la seva capacitat d’evocació estètica en la
capacitat del fotògraf d’aconseguir la composició i l’enquadrament precisos sense
necessitat, ni capacitat, d’intervenir sobre l’objecte fotografiat. No hi ha artificis ni
models, ni modificació alguna sobre objecte de la imatge, simplement la mirada neta i
pura de l’artista.
Plans: La simplicitat de l’objecte fotografiat ens porta a observar un únic pla de
lectura, un pla horitzontal que atrapa i transporta la mirada de l’espectador de dreta a
esquerra de la imatge fins a perdre’s a l’horitzó, on la muralla, el cel i el camp
coincideixen.
Angle: Estem davant d’un angle recte, tot i que podem observar una lleugera
modificació de la pressa de la imatge respecte a la alçada del fotògraf, ja que tot i
mantenir l’horitzontalitat es situa aparentment uns centímetres per sota de la mirada
d’un observador parat dret, per tal de perdre de vista el possible paisatge que s’amaga
rera del mur i a la vegada destacar la solidesa, impenetrabilitat, i aparent continuïtat
infinita d’aquest.
Textura: Tant el cel com la terra apareixen pràcticament nets, sense núvols el primer,
i pràcticament buit de pedres i vegetació el segon. La càrrega de la textura recau
doncs en el mur, configurat per centenars de pedres de fang totes i cadascunes d’elles
aparentment iguals, però totes i cadascunes d’elles singulars i diferents, amb
imperfeccions i rugositats que les fan úniques dins d’un conjunt homogeni. La
successió de línies horitzontals que marca la construcció del mur ajuda a remarcar la
lectura cap al punt de fuga. L’abrusadora horitzontalitat només es veu trencada per les
línies inclinades que representa la filera superior de pedres que corona el mur.
Il·luminació: També aquí s’imposa la naturalitat, ja que aparentment es tracta d’un
imatge presa aprofitant la llum natural, sense l’ajut de cap mena de focus o altres
il·luminacions artificials. D’altra banda, el fotògraf ha buscat notòriament un moment
del dia en que la posició del sol li permetés obtenir la imatge sense la presencia
gairebé d’ombres. Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Cultura audiovisual
2.2. Es tracta d’una fotografia analògica. La imatge està captada en temps real, i no ha
sofert cap tipus de modificació ni procés de muntatge. No es fa evident cap tipus de
preproducció que suposi per part del fotògraf una posada en escena prèvia, ni pel que
fa a la escenografia, ni tampoc en la presència de cap element viu, animal o humà.
Ens mostra un paisatge sobre el qual l’autor no sembla haver imposat cap alteració ni
artística ni tècnica més enllà del descens del punt de vista, ja que com indica l’alçada
del mur la fotografia ha estat feta amb el trípode lleugerament abaixat en la línia
horitzontal a aproximadament un metre del terra.
Tampoc no hi ha cap mena de manipulació posterior a la pressa de la fotografia, com
ara un fotomuntatge o alteració del negatiu en laboratori. Segurament l’autor volia fugir
de qualsevol artifici, tant de moda entre els creadors contemporanis de la dècada
anterior, i acostar-se més a les noves tendències naturalistes de postguerra. Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Cultura audiovisual
SÈRIE 4
Exercici 1
1.1. TIFF: És un arxiu sense comprimir i fiable. És un format en mapa de bits que pot
ser llegit i intercanviat, sense cap problema, per qualsevol plataforma, ja sigui Mac o
PC. El TIFF.
JPG o JPEG: És un dels més populars entre els usuaris no professionals de la imatge
digital (és l’arxiu més utilitzat per als qui envien imatges a través d’internet).
GIF: És el format més utilitzat per il·lustrar pàgines web.
1.2. La relació correcte seria:
A) Ull de peix -Deforma la imatge
B) Gran angular - Exagera la perspectiva
C) Objectiu normal (50mm) -No deforma la perspectiva
D) Teleobjectiu - Redueix la profunditat de camp
1.3. La resolució que s’obté enregistrant a baixa resolució és suficient per visionar
fotos en la pantalla de l’ordinador, rebre-les per internet o enviar-les per e-mail. També
es poden imprimir en un paper, sense perdre massa detall, sempre i quan la mida del
paper sigui reduïda. Per tant aquests compressors resulten molt útils per certs usos
comercials, com per exemple: fer fotografies de carnet, per bases de dades, o per les
fotografies que s’inclouen en els anuncis classificats, etc. (1 punt)
Exercici 2
OPCIÓ A
2.1.
El fotograma 1 correspon a un pla mitjà. El fotograma 2 correspon a un pla general. El
dibuix del primer pla ha de mostrar clarament el rostre d’un dels tres personatges que
apareixen a la imatge. El dibuix del pla detall pot mostrar una petita part de qualsevol
dels objectes o persones, com per exemple les mans del pianista en el teclat, l’ampolla
o les copes, o els ulls d’un dels personatges.
2.2.
Es tracta del anomenat salt enrere o flash-back. Una tècnica narrativa que trasllada els
personatges o la història al passat per tal d’explicar una acció anterior que té una
importància clau en el relat que se ens explica. El recurs visual més habitual per donar
pas al salt enrere és el fos encadenat.
PAU 2010
Pautes de correcció Cultura audiovisual
2.3.
El gènere cinematogràfic és la manera de classificar les pel·lícules segons les seves
característiques formals i/o de contingut. Cada pel·lícula es pot adscriure a un o altre
gènere determinat segons els seus elements narratius, l’època en que es situa l’acció,
l'argument, els símbols, la base temàtica, el major o menor grau de ficció i
versemblança, l'enfocament, la tècnica, el plantejament, el desenvolupament, la
resolució i la intenció dramàtica.
El corpus clàssic dels gèneres cinematogràfics inclou bàsicament els següents:
De l'Oest/Western
Bèl·lic
Negre
Romàntic
Comèdia
Drama
Suspens
Històric
Musical
Terror
Ciència ficció
Aventures
Acció
Fantàstic
Policíac
Eròtic
Pornogràfic
Infantil
Religiós
Polític
PAU 2010
Pautes de correcció Cultura audiovisual
OPCIÓ B
2.1.
Aquesta terminologia fa referència a la angulació i situació de la càmera respecte a la
imatge filmada; així doncs podem parlar de:
Pla picat: Es tracta del pla on la càmera està situada pel damunt de la imatge filmada;
narrativament es fa servir per empetitir el personatge o objecte filmat, amb la intenció
d'indicar indefensió o inferioritat. En altres casos, com a l'esport, serveix per aclarir
millor una situació que es desenvolupa sobre un terreny de joc, ja que dona una
perspectiva més clara de la situació.
Pla contrapicat: Es tracta del pla on la càmera està situada per sota de la imatge
filmada; narrativament serveix per engrandir el personatge o objecte filmat amb la
intenció d'indicar amenaça o superioritat.
Contraplà: Es tracta del pla rodat des de l'extrem oposat 180 graus a la situació on es
troba la càmera en el pla immediatament anterior; narrativament serveix per
contextualitzar l'objecte rodat i indicar exactament la situació en la que es troba
mostrant-nos els personatges o objectes que hi ha al seu davant.
Exemple de pla picat
Exemple de pla contrapicat
Exemple de contraplà Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 7 de 10
PAU 2010
Pautes de correcció Cultura audiovisual
2.2.
Tall: la més habitual, es tracta d'unir sense cap efecte dos fragments de pel.lícula.
Encadenat: superposició de dues imatges diferents, una imatge es difumina al mateix
temps que la següent es va definint.
Fosa: desaparició total de l'imatge fins un valor cromàtic uniforme, habitualment el
negre.
Cortineta: desplaçament horitzontal o vertical de la següent imatge que fa
desaparèixer l'anterior.
Escombrat: vertiginosa panoràmica que desenfoca el primer grup d'imatges i dona
pas a un altre.
Iris: simulació de desaparició de la imatge anterior pel tancament del diafragma de la
càmara.
2.3
El salt d'eix consisteix en l'inversió sobtada i injustificada de l'angle de visionat que té
l'espectador de la imatge; amb aquesta inversió la sensació que reb l'espectador és de
desconcert, donat que es trenca la continuitat espacial. En aquest cas es tracta només
de situar als personatges a l'inrevés de com estan al fotograma, és a dir, com si
estiguessin reflectits en un mirall.
PAU 2010
Pautes de correcció Cultura audiovisual
SÈRIE 5
Exercici 1
1.1. El chroma key és l’efecte especial que consisteix en inserir en un fons virtual una
imatge provinent d’una font de vídeo diferent. L’efecte es realitza establint un color
(chroma) com a clau (key) que dona entrada a la imatge provinent de l’altra font de
vídeo. Habitualment per fer aquest efecte s’utilitza el color blau o verd, de tal manera
que a la taula de mescles es detecta el color de base i es reomple tot el que està en
aquest color amb la imatge que volem inserir.
1.2. La fosa és el recurs cinematogràfic o televisiu que consisteix a fer aparèixer o
desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per superposició creixent o
decreixent amb una imatge de color negre; mentre que l’encadenat és un recurs
televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la
pantalla per subexposició creixent o decreixent de dos plans.
1.3. La Televisió Interactiva és aquella que ofereix a l’espectador continguts
multimèdia que el receptor pot modificar en temps real, com ara vídeo a la carta,
compres electròniques o videojocs en línia.
Exercici 2
OPCIÓ A
2.1.
-Ordre de lectura i recorreguts visuals: la imatge es centra en l'acció d'un violinista
tocant el seu instrument. De fet, l'important no és qui executa l'obra, ja que el fotògraf
ens oculta a l'ombra mitja cara de l'artista, sinó la mateixa execució de la peça.
Bragaglia posa èmfasi en el moviment constant de les mans sobre les cordes i l'arc. La
lectura és clarament vertical, ja que va de la cara del artista desconegut cap a baix,
passant per les diferents mans que interpretant la música. En primer pla tenim les
cordes i l'arc, en segon pla, malgrat que borroses, les mans, i finalment en un tercer
pla de lectura el violinista. Al fons un decorat negre, potser unes cortines, sense cap
pes visual.
PAU 2010
Cultura audiovisual
-Estructura dels elements que composen la imatge: es tracta d’una estructura
totalment clàssica on l’element principal a destacar es situat pel fotògraf just en el
centre de la imatge. Artista i instrument reben tot el pes de la composició sense cap
element aliè que distregui la mirada.
-Valoració cromàtica: es tracta d’una fotografia en blanc i negre que fa servir aquesta
gamma cromàtica expressament per reforçar l’idea de naturalisme i situació
espontània (optar pel blanc i negre l'any 1913 ja indicava una voluntat creativa, ja que
des de 1907 era factible la fotografia industrial a color). La gamma de grisos permet
establir diferents plans de comprensió, destacant l'encreuament de les cordes fixes i
estables, perfectament definides, amb l'arc en constant moviment.
-Textures: podrien destacar bàsicament tres tipus principals de textures. La primera és
la de les cordes i l'arc que desprenen una mena de brillantor que les fa
coprotagonistes de l’instant
2.2.
Es tracta d’una fotografia analògica. El fet de poder observar quatre mans i un arc en
moviment ens indica clarament que l'autor a utilitzat la tècnica del fotomuntatge per
aconseguir superposar diversos instants diferents de la mateixa acció. L'autor, un dels
precursors d'aquesta tècnica, utilitza el procediment fotogràfic de superposar diferents
negatius, en la intenció de mirar de captar l'idea del moviment i mirar de transmetre-la
a l'espectador. D'aquesta manera s'aconsegueix destacar precisament aquelles parts
d'un objecte o persona que durant la realització de successives fotografies varien de
posició, en aquest cas les mans i l'arc, mentre que el cos del artista i la caixa de
l'instrument semblen completament quiets. L'ús del fotomuntatge va ser en els inicis de
la fotografia la principal forma de creació artística dels fotògrafs que volien anar més
enllà del retrat naturalista de la realitat.
PAU 2010
Pautes de correcció Cultura audiovisual
OPCIÓ B
2.2. Els diferents moviments de càmera que recull Gerald Millerson en el seu clàssic
manual són:
Panoràmica horitzontal de seguiment
Panoràmica horitzontal de reconeixement
Panoràmica horitzontal interrompuda
Panoràmica horitzontal en escombrat
Panoràmica vertical (amunt o avall)
Travelling avante
Travelling retro
Travelling transversal (cranc)
Moviment del braç d'una grua (dolly) estàtica
Moviment del braç d'una grua (dolly) mòbil
PALAU ROBERT
Els curtmetratges que vam veure al Palau Robert, la gran majoria em van impactar, però cada un de maneres diferent , tant per la trama com per la creativitat visual o fins i tot per els plans que utilitzaven.
Aquí us explico uns curtmetratges que son els que mes em van agradar:
LA HISTORIA DE SIEMPRE
Tot i a ver sigut un dels primers va ser un dels que vaig prestar molta mes atenció. Per el meu gust es un dels millors que e vist ja que amb poc temps texplica molt mes que putser un altre en mes temps. Tracta sobre la vida “falsa” d’una persona, la manera de ser d’algunes persones que no ens les presenten fins pdespres d’una petita pero al mateix temps extensa interpretació.
Pero per una altre banda es simple en l’esenografia i el vestuari escolit també transmet que no es van voler centrar tant en els decorats com en ell que volien expresar.
PADRE MODELO
L’idea a la que jo he arribat es l’idea dels pares separats. On trobem que un dels dos pares es el que s’ocupa del fill completament mentre que l’altre solament apareix en els pitjor moment, i sempre intente comprar l’amor dels fills amb diners, no amb una intenció dolenta sino com a un sentit de culpavilitat.
Al Palau Robert vam trobar que estaven exposat els premis Delta dels que estaven premiats dels últims 50 anys. Vam poder comprovar la enorme evolució dels d’arres anys en el camp del disseny i de la industria catalana.
Desde el primer electrodomèstic fins l’últim trovem uns dissenys fet per estalviar energia sense perdre la funció principal de l’objecte.
miércoles, 23 de marzo de 2011
Disseny d'un CD
Aixó son propostes són els esboços passat a ordinador.
Ja anire penjat mes conforme els vagi fent.
lunes, 22 de noviembre de 2010
Ana Maria Maiolino
El divendres 19 de novembre del 2010 desprès de sortir de l’obra de Mariscal vam anar a la Fundació Tàpies.
Ens van parlar que va ser una veu molt necessària en l’època del 60, ja que va formar part de la configuració de la nova Vanguardia Brasilera, i a hores d’ara com una força obstinada i elèctrica especialment moderna.
Ana Maria Maiolino te una preocupació per el cos i el llenguatge. Va néixer a Cantabrià en 1942 i va emigrar molt jove a llatiamericà el seu treball es portar a terme ha través de una gran varietat de medis, poesia, fotografia, vídeo, accionin-me, escultura instil·lacions i sobre tot el dibuix en formes escatològiques, batailleanas i una acumulació de elements rudimentaris modelats directament per gestos primordials i repetitius de la mà. També amb el paper fa com el buit l’altre cara que no es veu mai. Podem destacar que una de les peces centrals de aquesta exposició es una instal·lació efímera feta per fang sense eversa cuit que al secarse acabarà lentament convertint-se en pols
Mariscal
El divendres dia 19 de novembre del 2010 vam anar a visitar la pedrera una obra de Mariscal. Va ser una exposició intensa a la vegada que pedagògica i molt entretinguda. El contingut que l’obra era molt extens no estava ordenat cronològicament sinó que el van voler ordenar per temes y conceptes. Va ser pedagògica perquè nosaltres vam poder veure com es el procés de disseny de com comença tot per un petit esboç i acaba representant a una empresa o institucions, també cal dir que va fer mobles per a la llar i alguns dels dibuixos que va fer es van portar mes endavant a fer pel·lícules. Vam poder entendre com un dissenyador te que anar evolucionant amb els anys i en l’època que te que viure. Va ser divertida perquè en si l’exposició tenia molts colors que feien que et crides l’atenció i també que el que feia era que tu entressis una mica en el món de Mariscal ja que hi havia de vegades que tènies que passar en mig de els esboços o de teles etc..
miércoles, 17 de noviembre de 2010
CAMERA
Descripció: 2 ossos de peluix
Objectiu: 3x
Obertura del diafragma: 4,3 f
Velocitat d'obturació: 100
Altres factors: llum artificial
Objectiu: 2x
Obturació del diafragma: 6,3 f
Velocitat d'obturació:100
Altres factors: llum artificial
Objectiu: 1x
Obturació del diafragma: 38f
Velocitat d'obturació: 100
Altres factors: llum artificial
APLICACIÓ DE DIFERENTS ESTRATÈGIES D'IDEACIÓ
Amb aquest exercici es pretén utilitzar diferents vies projectuals encaminades a trobar nous dissenys tipogràfics. A partir d'una mateixa paraula realitzada amb Arial, se us demana que dissenyeu un altre tipus de lletra aplicant, en cada cas, estratègies gràfiques diferents. Es tracta d'aconseguir un resultat òptim, però també d'experimentar i veure les possibilitats de cada estratègia. Cal tenir en compte que les tres lletres de la paraula han de tenir en cada exercici un estil unitari, han de tenir les mateixes característiques que les identifiqui com a lletres d'una mateixa font.
| |||||||||||
| 3. Varieu ara les lletres substraient-los elements, aprimant algunes parts, modificant els vèrtex, la base, els blancs interns, convertint un traç recte en corb, etc. | |||||||||||
| 4. Feu el mateix que a l'exercici anterior però mirant d'aplicar modificacions diferents que permetin obtenir un tipus de lletra diferent. | |||||||||||
| 5. Quadriculeu el requadre i a partir de les línies i els espais de la quadrícula traceu la paraula MAR per obtenir un resultat diferent al del tipus Arial. | |||||||||||
| 6. Feu la mateixa operació traçant un seguit de línies horitzontals i unes altres inclinades cap a la dreta. amb les línies i els espais traceu la paraula MAR. | |||||||||||
| 7. Combineu traçats corbs i traçats re ctes a partir dels quals traçar posteriorment la paraula MAR. | |||||||||||
| 8. A sobre la paraula MAR traceu la mateixa paraula amb tinta i una canya o ploma de traç ampla . | |||||||||||
| 9. Repetiu l'exercici amb la canya però aplicant un traç diferent. | |||||||||||
| 10. Feu la mateixa operació amb tinta i pinzell. | |||||||||||
| 11. Repetiu l'exercici amb pinzell però aconseguint un resultat diferent. |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)