*

ALBERT

2011-05-01T03:13:00.001-07:00

PROJECTE sobre la reconstrucció d'un parc de Granollers

Esboç sobre la nostre habitació i la que ens agradaría tindre.

DEFINITIU TEMPS

2011-05-01T02:50:00.000-07:00

PORTADA ( simbolitza el temps encara no viscut)

CONTRAPORTADA ( aquí parlem del temps ja perdut per això està la mà)
INTERIOR (aquí e volgut simbolitzar el temps que estas visquen ara mateix).

PROVES PAU

2011-03-31T09:29:00.000-07:00

SÈRIE 1

1.1. L'enfocament és l'acte d'aconseguir nitidesa sobre l'objecte que volem mostrar,modificant per fer-ho la distància focal de la camera; l'enquadrament és la selecció de l'espai físic que volem que aparegui reflectit a la imatge final, situant-lo dins dels paràmetres de l'objectiu

1.2. L'aire és l'espai buit que amb una funció narrativa determinada es deixa al voltant dels objectes/personatges que surten al fotograma de una pel·lícula. Per exemple

quan un personatge camina cap a la dreta l'habitual és que l'aire el tingui en aquesta

mateixa direcció, significant l'espai que encara li queda per recórrer.

1.3. ZOOM IN: Aquest moviment de lent és possible activant el control o botó zoom de la càmera cap a davant per aconseguir un acostament de l'objecte o escena que es desitja ressaltar.

ZOOM OUT: S'activa el botó o control del zoom cap a enrere per obrir l'objecte o escena que s'està filmant i generar en l'espectador una idea general de l'escena en si.

Recordin, no és recomanable usar el zoom en preses successives perquè cansa els ulls i marea a la seva audiència. Si ha d'usar el zoom per enfocar un espai, és preferible que ho faci abans de començar a filmar

2.1

Simplicitat/complicitat: Podríem dir que es tracta d’un apunt del natural, d’una

fotografia de paisatge que centra tota la seva capacitat d’evocació estètica en la

capacitat del fotògraf d’aconseguir la composició i l’enquadrament precisos sense

necessitat, ni capacitat, d’intervenir sobre l’objecte fotografiat. No hi ha artificis ni

models, ni modificació alguna sobre objecte de la imatge, simplement la mirada neta i

pura de l’artista.

Plans: La simplicitat de l’objecte fotografiat ens porta a observar un únic pla de

lectura, un pla horitzontal que atrapa i transporta la mirada de l’espectador de dreta a

esquerra de la imatge fins a perdre’s a l’horitzó, on la muralla, el cel i el camp

coincideixen.

Angle: Estem davant d’un angle recte, tot i que podem observar una lleugera

modificació de la pressa de la imatge respecte a la alçada del fotògraf, ja que tot i

mantenir l’horitzontalitat es situa aparentment uns centímetres per sota de la mirada

d’un observador parat dret, per tal de perdre de vista el possible paisatge que s’amaga

rera del mur i a la vegada destacar la solidesa, impenetrabilitat, i aparent continuïtat

infinita d’aquest.

Textura: Tant el cel com la terra apareixen pràcticament nets, sense núvols el primer,

i pràcticament buit de pedres i vegetació el segon. La càrrega de la textura recau

doncs en el mur, configurat per centenars de pedres de fang totes i cadascunes d’elles

aparentment iguals, però totes i cadascunes d’elles singulars i diferents, amb

imperfeccions i rugositats que les fan úniques dins d’un conjunt homogeni. La

successió de línies horitzontals que marca la construcció del mur ajuda a remarcar la

lectura cap al punt de fuga. L’abrusadora horitzontalitat només es veu trencada per les

línies inclinades que representa la filera superior de pedres que corona el mur.

Il·luminació: També aquí s’imposa la naturalitat, ja que aparentment es tracta d’un

imatge presa aprofitant la llum natural, sense l’ajut de cap mena de focus o altres

il·luminacions artificials. D’altra banda, el fotògraf ha buscat notòriament un moment

del dia en que la posició del sol li permetés obtenir la imatge sense la presencia

gairebé d’ombres. Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 3 de 10

PAU 2010

Pautes de correcció Cultura audiovisual

2.2. Es tracta d’una fotografia analògica. La imatge està captada en temps real, i no ha

sofert cap tipus de modificació ni procés de muntatge. No es fa evident cap tipus de

preproducció que suposi per part del fotògraf una posada en escena prèvia, ni pel que

fa a la escenografia, ni tampoc en la presència de cap element viu, animal o humà.

Ens mostra un paisatge sobre el qual l’autor no sembla haver imposat cap alteració ni

artística ni tècnica més enllà del descens del punt de vista, ja que com indica l’alçada

del mur la fotografia ha estat feta amb el trípode lleugerament abaixat en la línia

horitzontal a aproximadament un metre del terra.

Tampoc no hi ha cap mena de manipulació posterior a la pressa de la fotografia, com

ara un fotomuntatge o alteració del negatiu en laboratori. Segurament l’autor volia fugir

de qualsevol artifici, tant de moda entre els creadors contemporanis de la dècada

anterior, i acostar-se més a les noves tendències naturalistes de postguerra. Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 10

PAU 2010

Pautes de correcció Cultura audiovisual

SÈRIE 4

Exercici 1

1.1. TIFF: És un arxiu sense comprimir i fiable. És un format en mapa de bits que pot

ser llegit i intercanviat, sense cap problema, per qualsevol plataforma, ja sigui Mac o

PC. El TIFF.

JPG o JPEG: És un dels més populars entre els usuaris no professionals de la imatge

digital (és l’arxiu més utilitzat per als qui envien imatges a través d’internet).

GIF: És el format més utilitzat per il·lustrar pàgines web.

1.2. La relació correcte seria:

A) Ull de peix -Deforma la imatge

B) Gran angular - Exagera la perspectiva

C) Objectiu normal (50mm) -No deforma la perspectiva

D) Teleobjectiu - Redueix la profunditat de camp

1.3. La resolució que s’obté enregistrant a baixa resolució és suficient per visionar

fotos en la pantalla de l’ordinador, rebre-les per internet o enviar-les per e-mail. També

es poden imprimir en un paper, sense perdre massa detall, sempre i quan la mida del

paper sigui reduïda. Per tant aquests compressors resulten molt útils per certs usos

comercials, com per exemple: fer fotografies de carnet, per bases de dades, o per les

fotografies que s’inclouen en els anuncis classificats, etc. (1 punt)

Exercici 2

OPCIÓ A

2.1.

El fotograma 1 correspon a un pla mitjà. El fotograma 2 correspon a un pla general. El

dibuix del primer pla ha de mostrar clarament el rostre d’un dels tres personatges que

apareixen a la imatge. El dibuix del pla detall pot mostrar una petita part de qualsevol

dels objectes o persones, com per exemple les mans del pianista en el teclat, l’ampolla

o les copes, o els ulls d’un dels personatges.

2.2.

Es tracta del anomenat salt enrere o flash-back. Una tècnica narrativa que trasllada els

personatges o la història al passat per tal d’explicar una acció anterior que té una

importància clau en el relat que se ens explica. El recurs visual més habitual per donar

pas al salt enrere és el fos encadenat.

PAU 2010

Pautes de correcció Cultura audiovisual

2.3.

El gènere cinematogràfic és la manera de classificar les pel·lícules segons les seves

característiques formals i/o de contingut. Cada pel·lícula es pot adscriure a un o altre

gènere determinat segons els seus elements narratius, l’època en que es situa l’acció,

l'argument, els símbols, la base temàtica, el major o menor grau de ficció i

versemblança, l'enfocament, la tècnica, el plantejament, el desenvolupament, la

resolució i la intenció dramàtica.

El corpus clàssic dels gèneres cinematogràfics inclou bàsicament els següents:

De l'Oest/Western

Bèl·lic

Negre

Romàntic

Comèdia

Drama

Suspens

Històric

Musical

Terror

Ciència ficció

Aventures

Acció

Fantàstic

Policíac

Eròtic

Pornogràfic

Infantil

Religiós

Polític

PAU 2010

Pautes de correcció Cultura audiovisual

OPCIÓ B

2.1.

Aquesta terminologia fa referència a la angulació i situació de la càmera respecte a la

imatge filmada; així doncs podem parlar de:

Pla picat: Es tracta del pla on la càmera està situada pel damunt de la imatge filmada;

narrativament es fa servir per empetitir el personatge o objecte filmat, amb la intenció

d'indicar indefensió o inferioritat. En altres casos, com a l'esport, serveix per aclarir

millor una situació que es desenvolupa sobre un terreny de joc, ja que dona una

perspectiva més clara de la situació.

Pla contrapicat: Es tracta del pla on la càmera està situada per sota de la imatge

filmada; narrativament serveix per engrandir el personatge o objecte filmat amb la

intenció d'indicar amenaça o superioritat.

Contraplà: Es tracta del pla rodat des de l'extrem oposat 180 graus a la situació on es

troba la càmera en el pla immediatament anterior; narrativament serveix per

contextualitzar l'objecte rodat i indicar exactament la situació en la que es troba

mostrant-nos els personatges o objectes que hi ha al seu davant.

Exemple de pla picat

Exemple de pla contrapicat

Exemple de contraplà Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 7 de 10

PAU 2010

Pautes de correcció Cultura audiovisual

2.2.

Tall: la més habitual, es tracta d'unir sense cap efecte dos fragments de pel.lícula.

Encadenat: superposició de dues imatges diferents, una imatge es difumina al mateix

temps que la següent es va definint.

Fosa: desaparició total de l'imatge fins un valor cromàtic uniforme, habitualment el

negre.

Cortineta: desplaçament horitzontal o vertical de la següent imatge que fa

desaparèixer l'anterior.

Escombrat: vertiginosa panoràmica que desenfoca el primer grup d'imatges i dona

pas a un altre.

Iris: simulació de desaparició de la imatge anterior pel tancament del diafragma de la

càmara.

2.3

El salt d'eix consisteix en l'inversió sobtada i injustificada de l'angle de visionat que té

l'espectador de la imatge; amb aquesta inversió la sensació que reb l'espectador és de

desconcert, donat que es trenca la continuitat espacial. En aquest cas es tracta només

de situar als personatges a l'inrevés de com estan al fotograma, és a dir, com si

estiguessin reflectits en un mirall.

PAU 2010

Pautes de correcció Cultura audiovisual

SÈRIE 5

Exercici 1

1.1. El chroma key és l’efecte especial que consisteix en inserir en un fons virtual una

imatge provinent d’una font de vídeo diferent. L’efecte es realitza establint un color

(chroma) com a clau (key) que dona entrada a la imatge provinent de l’altra font de

vídeo. Habitualment per fer aquest efecte s’utilitza el color blau o verd, de tal manera

que a la taula de mescles es detecta el color de base i es reomple tot el que està en

aquest color amb la imatge que volem inserir.

1.2. La fosa és el recurs cinematogràfic o televisiu que consisteix a fer aparèixer o

desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per superposició creixent o

decreixent amb una imatge de color negre; mentre que l’encadenat és un recurs

televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la

pantalla per subexposició creixent o decreixent de dos plans.

1.3. La Televisió Interactiva és aquella que ofereix a l’espectador continguts

multimèdia que el receptor pot modificar en temps real, com ara vídeo a la carta,

compres electròniques o videojocs en línia.

Exercici 2

OPCIÓ A

2.1.

-Ordre de lectura i recorreguts visuals: la imatge es centra en l'acció d'un violinista

tocant el seu instrument. De fet, l'important no és qui executa l'obra, ja que el fotògraf

ens oculta a l'ombra mitja cara de l'artista, sinó la mateixa execució de la peça.

Bragaglia posa èmfasi en el moviment constant de les mans sobre les cordes i l'arc. La

lectura és clarament vertical, ja que va de la cara del artista desconegut cap a baix,

passant per les diferents mans que interpretant la música. En primer pla tenim les

cordes i l'arc, en segon pla, malgrat que borroses, les mans, i finalment en un tercer

pla de lectura el violinista. Al fons un decorat negre, potser unes cortines, sense cap

pes visual.

PAU 2010

Cultura audiovisual

-Estructura dels elements que composen la imatge: es tracta d’una estructura

totalment clàssica on l’element principal a destacar es situat pel fotògraf just en el

centre de la imatge. Artista i instrument reben tot el pes de la composició sense cap

element aliè que distregui la mirada.

-Valoració cromàtica: es tracta d’una fotografia en blanc i negre que fa servir aquesta

gamma cromàtica expressament per reforçar l’idea de naturalisme i situació

espontània (optar pel blanc i negre l'any 1913 ja indicava una voluntat creativa, ja que

des de 1907 era factible la fotografia industrial a color). La gamma de grisos permet

establir diferents plans de comprensió, destacant l'encreuament de les cordes fixes i

estables, perfectament definides, amb l'arc en constant moviment.

-Textures: podrien destacar bàsicament tres tipus principals de textures. La primera és

la de les cordes i l'arc que desprenen una mena de brillantor que les fa

coprotagonistes de l’instant

2.2.

Es tracta d’una fotografia analògica. El fet de poder observar quatre mans i un arc en

moviment ens indica clarament que l'autor a utilitzat la tècnica del fotomuntatge per

aconseguir superposar diversos instants diferents de la mateixa acció. L'autor, un dels

precursors d'aquesta tècnica, utilitza el procediment fotogràfic de superposar diferents

negatius, en la intenció de mirar de captar l'idea del moviment i mirar de transmetre-la

a l'espectador. D'aquesta manera s'aconsegueix destacar precisament aquelles parts

d'un objecte o persona que durant la realització de successives fotografies varien de

posició, en aquest cas les mans i l'arc, mentre que el cos del artista i la caixa de

l'instrument semblen completament quiets. L'ús del fotomuntatge va ser en els inicis de

la fotografia la principal forma de creació artística dels fotògrafs que volien anar més

enllà del retrat naturalista de la realitat.

PAU 2010

Pautes de correcció Cultura audiovisual

OPCIÓ B

2.2. Els diferents moviments de càmera que recull Gerald Millerson en el seu clàssic

manual són:

Panoràmica horitzontal de seguiment

Panoràmica horitzontal de reconeixement

Panoràmica horitzontal interrompuda

Panoràmica horitzontal en escombrat

Panoràmica vertical (amunt o avall)

Travelling avante

Travelling retro

Travelling transversal (cranc)

Moviment del braç d'una grua (dolly) estàtica

Moviment del braç d'una grua (dolly) mòbil

PALAU ROBERT

2011-03-31T08:27:00.000-07:00

Els curtmetratges que vam veure al Palau Robert, la gran majoria em van impactar, però cada un de maneres diferent , tant per la trama com per la creativitat visual o fins i tot per els plans que utilitzaven.

Aquí us explico uns curtmetratges que son els que mes em van agradar:

LA HISTORIA DE SIEMPRE
Tot i a ver sigut un dels primers va ser un dels que vaig prestar molta mes atenció. Per el meu gust es un dels millors que e vist ja que amb poc temps texplica molt mes que putser un altre en mes temps. Tracta sobre la vida “falsa” d’una persona, la manera de ser d’algunes persones que no ens les presenten fins pdespres d’una petita pero al mateix temps extensa interpretació.

Pero per una altre banda es simple en l’esenografia i el vestuari escolit també transmet que no es van voler centrar tant en els decorats com en ell que volien expresar.

PADRE MODELO

L’idea a la que jo he arribat es l’idea dels pares separats. On trobem que un dels dos pares es el que s’ocupa del fill completament mentre que l’altre solament apareix en els pitjor moment, i sempre intente comprar l’amor dels fills amb diners, no amb una intenció dolenta sino com a un sentit de culpavilitat.

Al Palau Robert vam trobar que estaven exposat els premis Delta dels que estaven premiats dels últims 50 anys. Vam poder comprovar la enorme evolució dels d’arres anys en el camp del disseny i de la industria catalana.

Desde el primer electrodomèstic fins l’últim trovem uns dissenys fet per estalviar energia sense perdre la funció principal de l’objecte.

TIPOGRAFIES

2011-03-31T08:13:00.000-07:00

Disseny d'un CD

2011-03-23T01:42:00.000-07:00

Aixó son propostes són els esboços passat a ordinador.

Ja anire penjat mes conforme els vagi fent.

Ana Maria Maiolino

2010-11-22T00:40:00.000-08:00

El divendres 19 de novembre del 2010 desprès de sortir de l’obra de Mariscal vam anar a la Fundació Tàpies.

Ens van parlar que va ser una veu molt necessària en l’època del 60, ja que va formar part de la configuració de la nova Vanguardia Brasilera, i a hores d’ara com una força obstinada i elèctrica especialment moderna.
Ana Maria Maiolino te una preocupació per el cos i el llenguatge. Va néixer a Cantabrià en 1942 i va emigrar molt jove a llatiamericà el seu treball es portar a terme ha través de una gran varietat de medis, poesia, fotografia, vídeo, accionin-me, escultura instil·lacions i sobre tot el dibuix en formes escatològiques, batailleanas i una acumulació de elements rudimentaris modelats directament per gestos primordials i repetitius de la mà. També amb el paper fa com el buit l’altre cara que no es veu mai. Podem destacar que una de les peces centrals de aquesta exposició es una instal·lació efímera feta per fang sense eversa cuit que al secarse acabarà lentament convertint-se en pols

Mariscal

2010-11-22T00:17:00.000-08:00

El divendres dia 19 de novembre del 2010 vam anar a visitar la pedrera una obra de Mariscal. Va ser una exposició intensa a la vegada que pedagògica i molt entretinguda. El contingut que l’obra era molt extens no estava ordenat cronològicament sinó que el van voler ordenar per temes y conceptes. Va ser pedagògica perquè nosaltres vam poder veure com es el procés de disseny de com comença tot per un petit esboç i acaba representant a una empresa o institucions, també cal dir que va fer mobles per a la llar i alguns dels dibuixos que va fer es van portar mes endavant a fer pel·lícules. Vam poder entendre com un dissenyador te que anar evolucionant amb els anys i en l’època que te que viure. Va ser divertida perquè en si l’exposició tenia molts colors que feien que et crides l’atenció i també que el que feia era que tu entressis una mica en el món de Mariscal ja que hi havia de vegades que tènies que passar en mig de els esboços o de teles etc..

Aquesta exposició esta feta per a tots els públics ja que el disseny.

CAMERA

2010-11-17T10:05:00.000-08:00

Descripció: 2 ossos de peluix

Objectiu: 3x

Obertura del diafragma: 4,3 f

Velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial

Objectiu: 2x

Obturació del diafragma: 6,3 f

Velocitat d'obturació:100

Altres factors: llum artificial

Objectiu: 1x

Obturació del diafragma: 38f

Velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial

APLICACIÓ DE DIFERENTS ESTRATÈGIES D'IDEACIÓ

2010-11-17T00:32:00.000-08:00

Amb aquest exercici es pretén utilitzar diferents vies projectuals encaminades a trobar nous dissenys tipogràfics. A partir d'una mateixa paraula realitzada amb Arial, se us demana que dissenyeu un altre tipus de lletra aplicant, en cada cas, estratègies gràfiques diferents. Es tracta d'aconseguir un resultat òptim, però també d'experimentar i veure les possibilitats de cada estratègia. Cal tenir en compte que les tres lletres de la paraula han de tenir en cada exercici un estil unitari, han de tenir les mateixes característiques que les identifiqui com a lletres d'una mateixa font.Amb aquest exercici es pretén utilitzar diferents vies projectuals encaminades a trobar nous dissenys tipogràfics. A partir d'una mateixa paraula realitzada amb Arial, se us demana que dissenyeu un altre tipus de lletra aplicant, en cada cas, estratègies gràfiques diferents. Es tracta d'aconseguir un resultat òptim, però també d'experimentar i veure les possibilitats de cada estratègia. Cal tenir en compte que les tres lletres de la paraula han de tenir en cada exercici un estil unitari, han de tenir les mateixes característiques que les identifiqui com a lletres d'una mateixa font.

1. Feu variacions a les lletres afegint terminacions a les astes o d'altres elements, modificant la seva gruixària, etc.

2. Mantenint el cos de les lletres afegiu-los altres elements que les complementin: línies fines paral·leles a les astes, elements a la base, etc.

3. Varieu ara les lletres substraient-los elements, aprimant algunes parts, modificant els vèrtex, la base, els blancs interns, convertint un traç recte en corb, etc.

4. Feu el mateix que a l'exercici anterior però mirant d'aplicar modificacions diferents que permetin obtenir un tipus de lletra diferent.

5. Quadriculeu el requadre i a partir de les línies i els espais de la quadrícula traceu la paraula MAR per obtenir un resultat diferent al del tipus Arial.

6. Feu la mateixa operació traçant un seguit de línies horitzontals i unes altres inclinades cap a la dreta. amb les línies i els espais traceu la paraula MAR.

7. Combineu traçats corbs i traçats rectes a partir dels quals traçar posteriorment la paraula MAR.

8. A sobre la paraula MAR traceu la mateixa paraula amb tinta i una canya o ploma de traç ampla.

9. Repetiu l'exercici amb la canya però aplicant un traç diferent.

10. Feu la mateixa operació amb tinta i pinzell.

11. Repetiu l'exercici amb pinzell però aconseguint un resultat diferent.

3. Varieu ara les lletres substraient-los elements, aprimant algunes parts, modificant els vèrtex, la base, els blancs interns, convertint un traç recte en corb, etc.

4. Feu el mateix que a l'exercici anterior però mirant d'aplicar modificacions diferents que permetin obtenir un tipus de lletra diferent.

5. Quadriculeu el requadre i a partir de les línies i els espais de la quadrícula traceu la paraula MAR per obtenir un resultat diferent al del tipus Arial.

6. Feu la mateixa operació traçant un seguit de línies horitzontals i unes altres inclinades cap a la dreta. amb les línies i els espais traceu la paraula MAR.

7. Combineu traçats corbs i traçats re

ctes a partir dels quals traçar posteriorment la paraula MAR.

8. A sobre la paraula MAR traceu la mateixa paraula amb tinta i una canya o ploma de traç ampla

9. Repetiu l'exercici amb la canya però aplicant un traç diferent.

10. Feu la mateixa operació amb tinta i pinzell.

11. Repetiu l'exercici amb pinzell però aconseguint un resultat diferent.

VACCA

2010-11-15T07:49:00.000-08:00

El dijous 11 de novembre a les 15:30 vam anar a veure els alumnes de 2n de batxillerat artístic una exposició al museu de Granollers anomenada VACCA feta per Vicenç Vacca. La sala vam poder comprova rque estava composta per tres aparells de múscia, que estaven penjatsal sostre, del qual podriem comprovar que els enmarcava un marc barroc.

Els aparells de música estaven sincronitzats per a que cada aparell sintonitzés la melodia uqe tenien gravada de forma que anes fent una ascensio i desprès i hages un descens del volum.

Al principi cuan entres no et crida l'atenció res en particular. Mes endevant comprovavem que ames de no cridar l'atenció no sentenia que volia el artista expresar al públic que la visites, no hi había cap explicació per orientar al públic. A primera vista era poc interesat (aburrida).

Mes endevant l'artista ens va anar explicant o donant algunes anotacions del que volia transmetre i aixo va fer que ho poguesim comprendre millor.

L'autor de l'obrava estar influenciat per altres artistes :

Marcel Duchamp: va ésser un pintor i escultor francès, creador dels ready-made. Nascut a Blainville-Crevon, el28 de juliol de 1887, va participar en vida en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, elcubisme i també del surrealisme. Després d'una llarga carrera artística va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d'octubre de 1968. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i abasta fins l'art més actual.

Per a Duchamp l'espectador juga un rol essencial en el fet artístic: L'acte creatiu no ho fa l'artista només; l'espectador posa l'obra en contacte amb el món exterior mitjançant les seues interpretacions i intents de desxiframent, açò afegeix la seua contribució a l'art creatiu.

Ai Weiwei cubre de pipas el suelo de la Tate Modern

2010-11-15T07:45:00.000-08:00

Las instalaciones que periódicamente ocupan el gigantesco hall

Ai Weiwei, ayer en la Tate.

La alfombra tiene 10 centímetros de espesor y pesa 150 toneladas. Cuando se pisa, las pipas crujen bajo los pies del visitante como si fueran de verdad, pero, aunque parezcan naturales, es mejor no tratar de hincarles el diente. Vistas más de cerca cada una de las semillas es diferente, no en vano han sido pintadas a mano una por una, con auténtica paciencia de chinos, a lo largo de dos años por cada uno de los 1.600 artesanos de la ciudad de Jingdezhen.

Weiwei aseguró ayer durante la presentación de la pieza a la prensa, que su instalación, tituladaSunflower Seeds (Semillas de girasol), entrelaza los conceptos de individualismo, producción en masa y artesanía. También quiere hacer reflexionar sobre el papel del «individuo, en la sociedad de hoy» y preguntarse si el hombre es «insignificante e impotente, a menos que actúe de forma conjunta». Él, personalmente, solo ha pintado «dos o tres» de las pipas, porque «el proceso es simple pero muy difícil» y se le daba bastante mal, según reconoció.

Sunflower Seeds es la undécima instalación de la serie Unilever inaugurada en el año 2000 en la Tate y por la que ya han pasado unos 24 millones de visitantes. En las ediciones anteriores se han visto, entre otras, la araña gigante de Louise Bourgeois, los ascensores en perpetuo movimiento de Juan Muñoz, el sol resplandeciente de Olafur Eliasson, los toboganes gigantes de Carten Höller, y la grieta que rompía el suelo de la sala, de Doris Salcedo.

CARTELL DEL NOU9

2010-11-03T01:37:00.001-07:00

COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL·LÍCULA

2010-11-03T01:11:00.000-07:00

Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
Crec que la temàtica principal d'aquesta pel·lícula es que veiem el que volem veure i creiem el que volem creure.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
El protagonista és una persona famosa i es mostra superior a tot i cregut. Es mostra decidit i fa les coses molt ràpid, sense qüestionar-te abans si les a de fer d'una manera o d'una altra.La seva manera de pensar canvia durant la pel·lícula en el moment en que descobreix el crim i vol que algú el cregui. No li fan cas i jo crec que intenta desesperada ment aconseguir més fama descobrint el crim. En la pel·lícula juga el paper de protagonista i a través d'ell se'ns intenta explicar la temàtica de la pel·lícula (creiem i veiem el que volem creure i veure).

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
Podríem destacar del muntatge de la pel·lícula que no segueix un ordre com les pel·lícules normals. Com es comporta el protagonista quan veu el cadàver.

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?
Crec que estan molt be el canvi de plans i que en tot moment acalaren les imatges del que passa i queda tot entès.

5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?

No te gaire música acompanyant els fets. Només en algun moment i trobo que és innecessària en aquell moment la música. Per tant la banda sonora és pobre. En quant als sorolls trobo que són més importants que la música en aquesta pel·lícula.

6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
La seqüència que m'ha semblat més important de totes és l'ultima en la que arriben uns mímics al parc i juguen a tennis. En el moment en el que li demanin que els hi torni la pilota al protagonista es quan es veu si voldrà decidir si creu en el que estan fent i veu la pilota per passar-li.

7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?
Per que tot aquest elements son elements de expressió d’un mateix.

8. Què penseu de l’iniciï i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?
Acaba i comença amb el conjunt de mímics.
9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?
si.

10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.
M'ha semblat una pel·lícula força entranya ja que el protagonista es comporta d'una manera molt impulsiva i mai saps que farà. Trobo interessant la manera en com fa real las situació a l'hora ja que en la realitat no exterioritzem tan el que pensem i també son realistes els moments en que es queda callat pensant el que farà. També es estranya la manera de reaccionar dels altes actors.

Comparem dues revistes

2010-10-19T10:10:00.000-07:00

ELLE

Podem veure que la capçalera de la revista Elle les lletres tenen un color que costa bastant veure i que sigui llegible perquè es molt semblant al color del fons. Les lletres estan posades sobre la fotografia.

El titular de la revista Elle es “ África El mundial pita falta al hambre” Africà esta amb una tipografia que es desigual, en canvi a la resta del titular esta fet amb la mateixa tipografia amb la que esta escrita Elle.

El text esta ordenat de manera que tot el que troben d’interès que porta la revista esta a la part esquerra de la portada.

L’ordenació de la imatge esta ordenada de tal manera que la model que surt destaqui la cara i el silvat que porta de color groc perquè cridi mes l’atenció ja que ella es morena de pell.

L’orde de la lectura es primer el nom de la revista desprès el titular que esta a la part de baix de la portada tirant a la dreta i per últim la part esquerra amb diferent informacions.

Els elements que destaquen més de la model es el silvat que porta, ja que sesta tapant un ull amb la mà i el silvat el te embolicat per la mà, al possar-se la mà al costat d'un dels ulls fa que també destaquin els ulls verds que te la model.

-Descripció del disseny interior
-Tipografia del text, dels títols, del text ressaltat dels peus de foto...
-Composició dels marges i de les columnes
-Elements decoratius, peus i encapçalaments.
-Ubicació de les imatges o il·lustracions.
-Valoració de la funcionalitat, la idoneïtat comunicativa i l'estètica.

Vogue

Podem veure que la capçalera de la revista Vogue les lletres tenen un color que es bastant fàcil comprendre, i llegible perquè te un contrast amb el color del fons. Les lletres estan posades sota la fotografia.

El titular de la revista Vogue es “ India’s most eligible men” la tipografia que es la mateixa a tot el titular.

El text esta desordenat de manera que tot el que troben d’interès que porta la revista esta posat per tota la portada.

L’ordenació de la imatge esta ordenada de tal manera que la model que surt destaqui la cara i la roba i el que porta al cabell perquè cridi mes l’atenció ja que tracta de l’India i ella va amb coses indias.

L’orde de la lectura es primer el nom de la revista desprès l’informacio i per últim el titular que esta a la part de baix de la portada tirant a l’esquerra.

Els elements que destaquen mes son la model i el vestit i el que porta al cap.
-Descripció del disseny interior
-Tipografia del text, dels títols, del text ressaltat dels peus de foto...
-Composició dels marges i de les columnes
-Elements decoratius, peus i encapçalaments.
-Ubicació de les imatges o il·lustracions.
-Valoració de la funcionalitat, la idoneïtat comunicativa i l'estètica.

Memòria del logotip

2010-09-26T23:32:00.000-07:00

El logotip fet per a l’associació “Bellera arts” o “arts Bellera” és un logotip simple ja que es fàcil d’entendre les lletres. També es apropiat per a poder-lo presentar per múltiples espais publicitaris ja que es simple de fer i fàcil d’entendre.

He fet proves per a escollir un color que destaqui cridi l’atenció i no molesti al mirar-lo per això e fet com unes 6 proves per a que la gent em pugui dir quin es el color que mes veuen per el tema del logotip ja que és per a una associació que s’anomena “arts Bellera” però es divideix en subapartats ja que tracta de música, arts escèniques, arts artístiques, i audiovisuals.

També e tingut en compte que el logotip va dirigit a un públic jovent i això vol dir que el logotip te que captar l’atenció del jovent i que quan el vegin sàpiguen de seguida de que va aquella associació.

Considero que l’idea pot haver estat pensada per a moltes altres persones abans però també es única perquè l’acabat que e pogut deixar jo no l’ha deixat cap altre persona. Es un logotip que és fàcil d’enredortar-te d’ell ja que no te una gran complicació artística i amb el color adient serà encara més fàcil enredortar-te.

Logo proves de color

2010-09-22T00:30:00.000-07:00

2010-09-22T00:24:00.001-07:00

In Proces

2010-05-18T07:45:00.000-07:00

Aquesta es l'idea definitiva per a exposar. No te gaire complicació, hi ha un mirall i una estora a un costat on hi han uns peus pintats grans i uns petits. Al costat del mirall hi han fotografies. Si ens posem en l'estora podem veure que es l'angle on han estat fetes les fotografies. A sobre del mirall hi ha un cartell que posa today hi ha continuació i segueix unes dates. Vol dir que cada fotografia a aquell mateix dia estava així la sala. El projecte tracta de com a anat evolucionant la sala desde que vam començar fins ara.

Primeres ideas

2010-05-18T07:42:00.000-07:00

Vam tenir moltes idees de les quals les vam anar desenbolupant peró per no posarles totes ja uqe les tenim en el llibre de les artites posu una de les primeres idees desenvolupades.

Objectes desclassificats

2010-04-17T04:35:00.000-07:00

el dia 16 de abril del 2010 vam anar a Caixa Forum allà vam poder veure a 4 artístes.El primer es el que veus nomes entrar que et dona la sensasió que son marcs de cuadres pero que no tenen res. Tots aquest marcs són de mides diferents en total hi han 216 marcs i cap color que puguis veure esta amb un altre color igual. L'obra es molt colorista i cridanera.La segona obra vista es la de Sherrie Levine el que veus nomes entrar son 3 vidrieras amb una peça cada una pintades de color metall. Levine aquí fa un joc amb les vidrieras perque estem acostumat a que quan anem a un museu les coses mes valuoses i que no poden ser tocades estan en vidrieras i ell en canvi ens posa 3 vidrieras a on hi han tres peces que no semblen valuosesperque tenen un color platejat. aquestes figures sa basat en una obra ja feta d'una altre autor.La tercera peça vista es la de Ana Laura Alázer, elque veiem son dos peçes que es pot dit que caracterítzen a la dona que son unes sabates de taco i els barets d'abants quan anaves a la piscina. Les sabates son molt cridaneres i amb bastant tacó. Però a d'alt de cada sabata i trobem uns gorros de bany cada un fet amb elements que es poden trobar facilment. Els barret de bany els a fet ella.La quarta peça vista a la exposició es la de Katharina FritsI per concloure l'exposició em vist l'obra de Hans-Peter Feldmann, vam entrar en una habitació fosca a on hi habia una taula amb 5 peces amb elements asobre que giraven. Al cosatat de cada peça i trobem uns focus que la il·luminen i projecten sombres a una paret blanca. Els elements que hi ha a sobre de les peçes giratories son jugets de nen petit però es poden trobar amb facilitat en cuansevol lloc. Es una obra vistosa per les sombres que fa no per els colors.

Fellini el circ de las ilusions

2010-04-17T04:04:00.000-07:00

El dia 16 de ablil del 2010 vam anar a Caixa Forum on ens van fer un recorregut cronologic sobre la vida de Fellini.

Fellini te una cosa molt peculiar que fa que les seves películes es notin que estan fetes per ell, útilitza coses que han pasat a la realitat. En les películes es demostra que no sabem mai si això es fantasia o realitat.

Giulietta Masia era la dona de Fellini i també era actriu va actuar en algunes de les películes de Fellini com per exemple: La strada.

Fellini li agradava molt dibuixar i era un gran ilustrador. Quan l'hi venia una imatge al cap de que podria ser una película ell encanví de escriure-la feia un dibúix que déspres el portava a terme en la película. Barejava la religió amb les coses de moda de l'epoca. Així ens demostrava que ya la religió habia perdut tot el seu poder.

La vida de Fellini em va semblar interesant i el que mes ma pogut agradar van ser les caricatures.

Cindy Sherman

2010-04-12T04:24:00.000-07:00

Cindy Sherman va afirmar alguna vegada que les seves fotos han de ser considerades com a art conceptual. El seu enfocament conceptual és evident, entre altres coses, en la divisió de la seva obra en sèries. Per molta varietat que tinguin aquestes sèries, hi ha temes constants com l'enfrontament amb la pintura per mitjà de la fotografia o l'interès per la imatge social de la dona. Les primeres fotografies que van fer famosa a Cindy Sherman d'una manera fulminant, va ser al començament dels anys vuitanta, "Film Stills". Aquests autoretrats en blanc i negre mostren a l'artista en diferents situacions que, formal i materialment, recorden fotos fixes de films dels anys cinquanta i seixanta. Després, Sherman ja només va fer fotografies en color. Per llarg temps va treballar sobre el seu propi autoretrat en mil postures diferents, adoptant altres tantes identitats. Amb aquest artifici plantejava la relació entre homes i dones: com veu l'home a la dona i com es veu la dona a si mateixa. Per formalitzar aquestes mutacions es va 'apropiar'-utilitzant disfresses i pròtesis-de la secretària de la bibliotecària, de la dona objecte i de la nena innocent. També va utilitzar els estereotips de la televisió dels anys cinquanta.

Thomas Hirschhorn

2010-04-12T04:14:00.000-07:00

Nascut a Berna, va estudiar disseny gràfic a la Schule für Gestaltung de Zuric. Tomas Hirschhorn és un "dissenyador gràfic suís": son tres paraules que evoquen en un món de neteja i rigor, d'exactitud i eficàcia, possiblement la forma d'art més evolucionada, més civil, que puguem concebre. Potser es va sentir aclaparat per la càrrega connotativa i acumulativa del seu ofici i el seu país i se'n va anar a viure a París a mitjans dels vuitanta per intentar ser diferent. I ho ha aconseguit, ja que ha acabat convertint-se en tot el contrari. Va començar treballant en el col·lectiu gràfic Grapus, dedicat a optimitzar el llenguatge visual en funció d'una eficàcia de comunicació política, però va abandonar el disseny per dedicar-se a les arts plàstiques. Des de llavors realitza escultures, instal·lacions i activitat públiques que ben poc han de veure amb el tòpic del "suís". Si el seu origen es situa en l'ambient de la Suïssa constructiva, la posada en qüestió del seu treball l'ha conduït a un terreny més proper a la Suïssa visionària.

Christian Boltanski

2010-04-12T04:11:00.000-07:00

Christian Boltanski va néixer a finals de la Segona Guerra Mundial en una família marcada per l'holocaust. De formació autodidacta, va començar a pintar als 14 anys. Entre 1969 i 1971 va començar a reconstruir la seva infància a partir de fotografies. La seva obra està marcada per una intencionalitat d'arxiu i memòria que va més enllà del que explícitament present. Les robes usades a les seves instal.lacions i les fotografies dels que ja no estan són recurrents en la seva obra com a marca del absent.

Annette messager

2010-04-12T03:56:00.000-07:00

És una artista contemporània francesa . És coneguda principalment pel seu treball d'instal lació, en què sovint inclou fotografies, gravats i dibuixos, i materials diversos . En el seu art representa una barreja de la realitat quotidiana i la fantasia, i està vinculada amb l'art feminista. Messager ha exposat i publicat el seu treball àmpliament.
L'obra de Annette Messager està estructurada per diferents denominacions de projectes:
* El cicle "Annette Messager artista", inclou l'exposició d'ocells dissecats, així com àlbums de dibuixos que els representen en un joc infantil i ambigu que té el nen i la bogeria.
* El cicle "Annette Messager col.leccionista", desenvolupat de manera simultània, es compon d'un conjunt de 56 àlbums que comprèn diverses col·leccions: els anuncis matrimonials (El matrimoni de la senyoreta Annette Messager), retalls (Els homes que m'agraden ), fotos (nens amb els ulls ratallats, gelosia ...), imatges de revistes (La tortura Voluntària), aquests (El meu col lecció de proverbis), signatures, Rorschach (petita pràctica màgica quotidiana), els adjectius qualificatius ... * El cicle "Annette Messager dona pràctica», consisteix en una sèrie de taules que detallen el procediment per al treball manual ordinari (Les meves tasques de punt, Quan treball com els homes).

SUPERLATIVE PRAXIS

2010-04-12T03:43:00.002-07:00

El día 9.4.10 vam anar a veure a l'espai d'art una exposició anomenada SUPERLATIVE PRAXIS. Quan vam entrar a l'espai directament ens vam anar als llibres va se el que primer ens va cridar l'atenció. Al principi l'exposició no la vam entendre. Quan la Glòria ens va fer l'introducció ja si que vam entendre el que volia expresar amb el que hi havia exposat. Ens vam adonar que l'esser humà cada vegada li dona mes inportancia als records gines, cada vegada la portada es mes inpactant i mes cridanera per atraurte mes a la gent. Em va resultar interesant l'exposició per que demostra com la gent premia a la estupidesa de voler quedar per sobre dels altres.

Gina TosT

2010-03-27T06:17:00.001-07:00

http://www.ginatost.com/dibujos-starwars

tavi gevinson

2010-03-27T05:55:00.000-07:00

Tavi Gevinson es una noia americana que es va fer un blog de moda. El seu blog que es diu " Style Rookie" cuan sol tenia 11 anys. Al principi els pares de la tavi no savien res del que estava fent fins que un día els i va anar als seus pares i els i va dir que si podia sortir a The NeW York times, a un article de la revista. Despres de aixó Tavi a tingut uns 50.000 lectors.
Gevinson es descriu com una idiota petita de 13 anys que es troba dintre d'un mon on porta jaquetes i gorrus amb molta torpesa. Al 2009 Gavinson es va asocia a una sede en Londres, Bordes i fronteras, per a disenyar i vendre la seva propia camiseta. També va apareixer en la portada del Pop Magazine.
Despres de aixó tavi a sigut presentada en la sesacio de Vista. Tavi sa cunvertit en una invitada habitual als desfils de moda i se la consedira una musa per els disenyadors de Tokio. Ella tambe es una part de inspirasió per a Rodarte's en linea i estil.

CARTELL DE SANT PONÇ

2010-03-24T09:39:00.000-07:00

Escaparat!!

2010-03-06T02:50:00.001-08:00

Lescaparat son molt vistosos pero si et dic la veritat no se explicar de la seva conposició.

En el del sofa veis que es destinat per el menjador te colors per diru duna manera tranquils no et causen molta impresió els colors utilitzats en el sofa hi han 2 baixeis i de pared fa una sabana amb serbilletas enganxades.

La metàlica esta coberta amb paper de plata i te dos lampades rosa i granate.

L'escapart que te les juguines penjades útilitza colors vius i per mi simbolitza la infancia.

L'escapar verd crec que es la ciutat de Barcelona.

I el de les motos em fa gracia peruqe de fons te un planol ambpliat dels carrers de barcelona.

Els mons de Caroline

2010-03-05T12:23:00.000-08:00

Basada en el superventas internacional de Neil Gaiman i dirigida per Henry Selick, el realitzador de Malson abans de Nadal, CORALINE és la primera pelicula de animacion stop-motion rodada en 3-D i alta definicion. Conta la història d'una jove (amb la veu de Dakota Fanning) que obre una porta secreta en la seva nova casa i descobreix una segona version de la seva vida. A primera vista, la realitat paral·lela és curiosament semblada a la seva vida de debò, encara que molt millor. Però quan la seva increible i meravellosa aventura comença a prendre un caire perillós i la seva altra mare (la veu de Teri Hatcher) intenta mantenir-la al seu costat per a sempre, Coraline debera recórrer al seu determinacion i coratge, a l'ajuda dels veïns i a un gat negre amb el do del parla per a salvar a les seves autenticos pares, a uns ninos fantasmes i regressar a casa.

L'objecte vell i l'objecte nou

2010-03-02T09:00:00.000-08:00

La cosa mes antiga per a mi es una cosa que ja no s'ha sol veure molt que son les bonbones de butà.

EL mes nou que puc veure del meu trajecte es aquesta escultura de ferro . L'escultura està feta d'un ferro amb especta robellat, te una forma que costa molt caràcteritzar-la per poderla explicar.

Macba

2010-03-02T08:50:00.000-08:00

El dia 27.2.2010 vam anar al museo del macba alla ens vam trobar amb el Howard que ens tenia proposat un taller. Vam partir el grup en 3 parts per que era una sala molt petita y tots no hi caviam . El primer grup va se el nostra ens va proposar que fesim el nostre recorregut mes avitual i que amb el material que teniem el fesim. Al ser el primer grup anavem una mica perduts per no dir molt pero als 5 minuts tuthom ja estavan fet coses i fent el seu recorregut. Va ser una experiencia molt enriquidora ser els primers perque es com si fosim els que em iniciat tot els altres podries canviar coses pero no tindrien l'espai en buit com nosaltres.
D'espres de una hora i mitja fet el nostre recorregut vam canviar de grup el nostre grup senva anar a veure dos exposicions una del Graham i laltre del Baldessari.
La meva opinió sobre la sortida es que va ser molt divertida i enriquidora.

John Baldessari

2010-03-01T09:38:00.000-08:00

Fa una serie de imatges com si fosis unes diapositives. Juga amb les imatges que treu a fer lletres amb elles per a que sentengui millor en algunes lletres a les imatges que les componen fa flexes de color vermell indicant cap a on va

La conclució que ne tret no es molta es un artista que magrada les coses que estaven exposadesi crec que es molt reivindicador.

Rodney Graham

2010-03-01T09:26:00.000-08:00

Cada llibre per a l'és un món i els llibres es poden llegir segons ell, de moltes maneres diferent, ho demostra en la seva exposició. Daigual com aquest col·locat el llibre, exemple de drawings són una sèrie de dibuixos el primer és un despatx desordenador amb molts llibres i el otr aquesta ordenat amb totes les coses en el seu lloc. Diu que no sempre s'ha de mirar en un llibre per la portada Graham ens mostra moltes maneres de poder mirar un llibre. I que una portada pot canviar molt la seva apariencía si duu encara que dugui un musmo nom però la imatge sigui diferent, i un color diferent, podem percivir sensacions diferents. En les diapositives del bosc estan tires a la nit, transmeten una sensació de por inquietud, solitud.. Són imagenes frias per al meu gust. Graham s'interessa molt per les imagenes antigues i els aparells vells. En els curts de video per al meu gust ens vols tranmitir; tristesa freo i solitud el mateix que en les imagenes. Sol útilizar molt el negre i els seus quadres tenen molt poc color. Una de les les seves sales surten unes fotografias estan a grandària real, estan il·luminadas en l'interior amb una llum i sembla que esten vives. ?Picaso el meu mestre?: és una obra extracta, de la qual i pogut encotrar unes similituds amb alguns animals. La meva conclusió és que en algunes de les seves sales sol predominar molt el negre i en altres tot el contrari.

Odiu que la gent em miri i es rigi quan paso per davant seu

2010-03-01T09:13:00.000-08:00

La guarderia

2010-03-01T09:06:00.001-08:00

Aquest projecte tractava de fer un omenatje a la guarderia que a estat desde fa molts anys a Granollers hi ha alguns de nosaltres han anat a questa mateixa guarderia. L'omenatje tractava de fer una celebració on i contrivuirien els nens petits. L'historia de la guarderia donara un altre pas la derruiran i formaran una altre guarderia millor equipada. Per aixó es el motiu de la nostre col·lavoració.

Paguina WEB

2010-01-13T13:26:00.000-08:00

http://www.youtube.com/?gl=ES&hl=es

Es una paguina que m'agrada molt peruqe contes molta informació i també perque et dona l'opurtunitat de contribuir amb la informació. L'estètica de la paguina no es gaire bona ja uqe esta feta per taules i no saps ben be per on mirar pero una vegada entres i navegues una mica es molt facíl d'utilitzar i molt practica.
Per això m'agrada.

http://www.martina-k.com/

Aquesta paguina no la trobu gents atractiva ja uqe al ser de bolssus i botes tindria que tindre un estil mes inpactant cosa que no el te. el fons es blanc, els colors de les lletres son vermells que això si que m'atrau l'atenció pero despres mouret per aquesta paguina es tan sensill que abureix.

John Cage

2009-12-08T02:48:00.000-08:00

La exposició que vam anar a veure el 3/12/09 al MACBA va ser la de John Cage. Titulada
l'anarquia del cilenci de John Cage i l'art experimental. Ens van explicar que la seba obra no va ser molt reconeguda. John Cage va fer una composició tan radical de la música, que va canviar el curs de la música moderna. Ens van fer una trajectòria de John Cage desde les sebes primeres composicións, va ampliar els paràmetres de la música de percussió incorporant els instruments menys convencionals, passant pel seu «piano preparat» ens van anar enseñant tota la trejectoria fins arribar a la del silenci, ens van esplicar el atzar i despres la inderterminació. Ens van mostrar la sala de repercussions radicals. Ens van mostrar els artistes que van seguir aquest moviment com Marcel Duchamp i Robert Rauschenberg. Ens va explicar lo del programa de frikis on va anar John Cage.
Cage impartia classes de composició experimental a una nova generació d’artistes a la New School for Social Research de Nova York. La seva obra revelen un «Cage conceptual» i s’exposaran en relació directa amb obres clau de contemporanis seus que van compartir els seus compromisos amb el que era nou, no subjectiu i canviant, i van abraçar la tecnologia que redefiniria tota l’experiència perceptiva
Al final de la exposició ens van fer ocntribuir a fer sons amb una serie d'instruments cuotidiants i amb una maquina uqe repetia els sons sanaban barrejant tots els sons que feiem amb aquest instruments.

Tim Burton

2009-11-30T13:14:00.000-08:00

Tim Burton va néixer en Burbank, Califòrnia el 25 d'agost de 1958.
Sempre va ser un nen tímid, abstret i estrany que va créixer influenciat en les fantasies d'Edgar Allan Poe i Xerris Dickens.
La seva major afició sempre va ser somiar amb les pel·lícules de terror i ciència-ficció que passaven en la petita sala del poble.
En aquell cinema va descobrí a Vincent Price, una de les seves majors influències. Davant les moltes aspiracions que tenia en el terreny artístic, va decidir canviar de localitat i ingressar en l'Institut d'Arts Gràfiques de Califòrnia.
Allà es va dedicar a l'animació, però les classes eren massa cares. La companyia Disney, li va concedir una beca.
Va estar tres anys en el departament d'animació de l'escola abans d'entrar com animador en la Disney. El seu primer treball va ser incorporar-se a l'equip d'animadors del llargmetratge "Tod i Toby". L'experiència no el va satisfer. Posteriorment, Burton va treballar per a un nou projecte, "Taron i el calder màgic", en el qual va poder dur a la pràctica els seus propis dissenys. Disney va eliminar bona part de les seves idees, van ser novament frustrades. En aquesta etapa quan va realitzar els seus primers curts. Posteriorment passaria a l'adreça de llargmetratges i la resta és ja la història d'una brillant i reeixida carrera com director.
Els curts més destacats son:
The island of Dr. Agor
Stalk of the celery monster
Doctor of Doom
Noticies:
Aquest diumenge passat va ser la inauguració de l'exposició sobri Tim Burton en el Moma de Nova York i segueixen apareixent notícies, imatges i articles que jo vaig recopilant i després jo vaig penjant aquí en un post. En primer lloc, com veieu en la capçalera del post, una foto de Tim burton posant en el museu, al costat de dos de les seves obres, foto oposada en aquest enllaç de Tim Burton Collective. També en aquesta web tan recurrent per a buscar notícies i notícies sobri Tim Burton he trobat aquest article sobre la creació del video promoció de l'exposició, molt complet i amb fotografies. Punxeu en aquest enllaç per a llegir-lo, està en anglès, això si. També el diari gratuït ADN, en la seva versió on-line es fa eco de l'exposició i li dedica un article, bastant extens per cert. Punxeu en el següent enllaç que a més en aquest cas sí que està en espanyol. I finalment, dintre d'aquest enllaç també podeu trobar una galeria d'il·lustracions de Tim Burton.

Comentari de la película destí Woodstock

2009-11-25T23:33:00.000-08:00

El dia 25/11/09 vam anar a veure una pel·lícula a l'esbarjo de Cardedeu, titulada destí Woodstock.
La pel·lícula es un drama musical. Està basada en fets reals.
La pel·lícula tracta de la visió lliure del naixement del festival més famós de la història.
La comèdia tant desenfadada esta mes explicada que el propi desenvolupament del festival.
Ens explicà com va sorgir la idea de fer un concert per a recaptar fons i sortir d'un deute familiar.
El director es va basa amb les memòries de Elliot tiber;
És la història d'un jove que va tenir un important paper involuntari perquè el Festival de Música i Art de Woodstock, en 1969, fora un esdeveniment històric.
Elliot Tiber, un decorador establert en Greenwich Village, Nova York, ha de tornar al seu poble per a ajudar als seus pares a dur un vell motel anomenat El Mònaco.
En assabentar-se que a un poble veí havían retirat l'autorització de celebra un festival hippy de música, flama als organitzadors pensant que pot ser l'ocasió de revitalitza el motel.
Tres setmanes després, un milió de persones es dirigeixen cap a la granja del seu veí en White Lake per participar en "els tres dies de pau i música" aquest tres dies van definir a tota una nova generació.
La pel·lícula transcureix en els anys 60. Exposa els temes principals de reivindicació que es feia en el anys 60:
Pau, amor, rock and roll i nostàlgia.
La pel·lícula es fàcil d'entendre i molt enginyosa tant en el seu fons com en la seva forma. És una pel·lícula descriptiva i narrativa, irònica i te un humor i lúcid, és un homenatge memorable a aquell pasotisme generalitzat que van muntar els fills de les flors.

IMATGE PETITA DE POE

2009-11-20T02:10:00.001-08:00

Comentari de la meva fotografia de Edgar Allan Poe

2009-11-18T23:59:00.001-08:00

Amb l'autoretrat de Poe intento donar a entendre, com Virginia Celmm amb la seva mort senva enportar el cor de Poe amb ella. En l'imatge he volgut crear un signíficat metafóric. No vol dir que Virginia l'hi arranques el cor a Poe sinò que amb la mort de la seva esposa Poe va quedar sense cap ganes de viure. En l'image Virginia és una vampiresa que simbolitza la mort hi ha ella mateixa. Es pot apreciar una mà que està més endevant de la imatge amb un cor a les mans aquest es el "cor " de Poe. He intentat contrastar molt els colors perquè donguesin més intènsitat a la imatge que la mà es pugues percebre abans que la persona, i que simbolitzes que acavava de treure el cor.

Edgar Allan Poe

2009-11-18T06:51:00.000-08:00

PROVES DE POE

2009-11-15T11:28:00.001-08:00

imatge petita de la WEB

2009-11-13T01:51:00.000-08:00

NO-LLOC

2009-11-03T03:46:00.000-08:00

L’objectiu de les Cartografies del NO-LLOC, volen expressar una manera diferent de veure el món contemporani a la realitat fent servir les noves tecnologies, és a dir, volen mostrar la societat fent servir el món virtual am les tecnologies que tenim al nostre abast.L’ instal·lació està situat a Granollers a la Roca Humbert en una sala que es diu espai d’arts.
L’exposició la organitzat la Laura Plana Gracia, que viu a Barcelona des del 1982, ha estudiat Belles Arts, va estudiar historia de l’art. Aquesta exposició l’han fet molts artistes que encara no han vist la exposició a on ells han contribuït.

El nom dels artistes que han contribuït en l’exposició son els següents:

Miquel Garcia de Barcelona,1975), Tjasa Kancler de Maribor-Eslovènia 1978), Perla Montenegro de Mèxic, 1980), Robin Rimbaud de Londres,1964) i Katarina Matiasek de Viena-Àustria).Hi ha un col·lectiu Rotor que està format per Vahida Ramujkic de Belgrad, 1973 en colaboració amb Laia Sadurní de Barcelona,1973.

L’exposició l’han format les obres següents:

*This World III: Mapes de Felicitat i Riquesa.L’autor a volgut contrastar fent servir els mapa del mon els països que son rics i els que no son rics però son molt mes feliços.

*ADU (beta) (2008) Acrònim de dades de l'univers, creixement en forma d'arbre.

*P-a-r-a-d-i-g-m-a.net. Ensenya un model específic de comunicació i també de visualització de l’ informació per facilitar les lectures transversals, contrarestar les fonts d’informació predominants, alterar l’experiència habitual de consum de les notícies i inspirar debat.

*Space translations (2006-2009).Transforma un espai en imatges fotogràfiques fent servir símbols. L’obra és una instal·lació sitespecific i ha estat realitzada en tres ocasions, adoptant en cadascuna una variant diferent.

*Island Playback (2005) El so es produeix amb un programa que tradueix d’imatge amb so es de Katarina amb l’àudio de Robin.

*Rotorrr desenvolupa unes series de projectes i edicions basades en la cartografia.

Plano del museo

2009-11-01T02:11:00.000-08:00

Exposición de Pep Duran "Ímbric"

2009-10-31T11:09:00.000-07:00

Biografia:

Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des

del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest

moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la

instal· lació.

El dia 29/10/09 vam anar a veure una exposició del Pep Duran. L'exposició que va presentar a Cardedeu al museu ARXIU TOMAS BALVEY es deia "ímbric". L’exposició que em vist la a muntat el Pep Duran amb l’ajuda de les persones del museu. Vam poder veure que estava enllaçada amb una línia que passava per totes les escultures i quadres exposats. Donant a entendre que tot el que estava exposat era una obra continuada.

Els materials que a utilitzat en l'exposició són materials reutilitzats, cada peça que està exposada a l'exposició a tingut una altra vida. Les a anat recollint de diferents llocs algunes son de escultures que ha fet ell hi ha pogut reutilitzar el seu propi material. També els materials que a utilitzat són fotografies reutilitzades d’un llibre que tenia.

La tècnica que ha estat utilitzant és el "collage". El que a fet es emmetxar dos mons, el que podem percebre a primera vista i el que està allà però no ho podem percebre a simple vista.

La part de l'exposició on hi ha les rodones l’han fet els germans Castells. Expressa una realitat ambigua cada peça que hi ha exposada té una vida darrere. Els quadres estan considerats unes al·legories visuals.

En un dels quadres on es veuen unes pedres i després unes persones mirades des d'un pla picat, es pot percebre una resposta immediata perquè el cervell sense necessitat de raonar troba una resposta.

Pep Duran al personal del museu els va dir una frase quan els estava explicant la seva exposició.

És la següent:
"L'art no vol ometre respostes sinó causar preguntes".

Opinió personal sobre l’exposició del Pep Duran:

Es una exposició que es fàcil d’entendre, però això no vol dir que no et faci qüestionar-te preguntes . La meva opinió es que tal i com estava muntada i enllaçada es podia percebre tot el treball que a pogut fer durant aquells dies. Es nota la concordança de les obres, son obres que no atabalen a la vista ni t’angoixen, perquè al tindre fotografies sobre monts microscòpics els podem relacionar amb tranquil·litat.

LLIBRETA

2009-10-20T11:27:00.000-07:00

COMO MIRAMOS?

2009-10-13T07:02:00.000-07:00

El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg).Está encuadrada. LA iluminación esta bien. No se puede apreciar profundidad.

El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). No está bien encuadrada ya que me e comido una punta de una ventana. La iuminación es perfecta para causar el aspecto terrorifico. No se parecia profundidad alguna.

El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). Si que esta encuadrada. Le falta un poco de iluminación. No se puede apreciar nada de profundidad.

El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). Si que esta encuadrada. Tiene una uliminación acertada. Y si que se puede comprovar profundidad.

El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). Si que esta encuadrada ya que lo que buscava era que saliera la ximenea principal. El cielo esta demasiado iluminado. Si que se puede comprovar una profundidad.

El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). Esta la ecuentro que si que esta encuadrada porque aquí ya queria buscar mas detalles i me fije solamente en la zerradura. Tiene una ulimunación correcta. No se puede comprobar ninguna profundidad.

El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). En esta fotografia queria buscar quesaliera solo en la fotografía el trozo de madera arancado i la zerradura, por eso se puede comprovar que no esta encuadrada. Para mi gusto la iluminación es la que queria. En la fotografía no se distingue profundidad alguna.

El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). Está fotografia si que está encuadrada, La iluminación de las grietas es la adecuada. En está fotografia no se distingue ninguna profundidad.

El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). No está muy bien encuadrada ya que la ventana parece que este torzida. Tiene la iluminación necesaria para que se pueda presenciar el otro edifició de al lado. En la fotografía si que se destingue una profundida por la ventana rota.

El formato de la fotografía que estáis viendo es (jpg). No está muy bien encuadrado ya que en la parte superior de la fotografía aparece un trozo de ventana que en la otra parte no aparece, también podemos ver que el tubo que sobresale de la pared está cortado. El motivo de que no esté bien encuadrado es que cuando tuve que hacer la fotografía habían unos elementos y no me pude poner enfrente sino que la tuve que hacer de lado. Para mi gusto la iluminación es buena no tiene ni mucho brillo ni mucho contraste. En esta fotografía no se distingue ninguna profundidad.

Fondo del autorretrato

2009-10-08T11:59:00.000-07:00

Esta imagen que veis es la que utilizare de fondo para el autorretrato de Edgar Allan Poe. e Puesto la imagen de la estatua de la libertad porque en el poema que puse el otro día, hablaba sobre las calles de Nueva York.

Dibujo de Edgar Allan Poe

2009-10-06T11:49:00.000-07:00

Esta imagen está cogida de google/ akerunoticias.

Edgar Allan Poe

2009-10-06T11:36:00.000-07:00

La Aurora

La aurora de Nueva York tiene cuatro columnas de cieno un huracán de negras palomas que chapotean las aguas podridas.
La aurora de Nueva York gime por las inmensas escaleras buscando entre las aristas nardos de angustia dibujada.
La aurora llega y nadie la recibe en su boca porque allí no hay mañana ni esperanza posible. A veces las monedas en enjambres furiosos taladran y devoran abandonados niños.
Los primeros que salen comprenden con sus huesos que no habrá paraíso ni amores deshojados; saben que van al cieno de números y leyes,a los juegos sin arte, a sudores sin fruto.
La luz es sepultada por cadenas y ruidos en impúdico reto de ciencia sin raíces.Por los barrios hay gentes que vacilan insomnes como recién salidas de un naufragio de sangre.

(Este poema lo encontré buscando fotos de Edgar Allan Poe, me gusto porque Nueva York ahora es una ciudad muy novedosa y Edgar Allan Poe la veía como “tercermundista” sucia descuidada muy triste…)